Necessito, amb urgència, saber la lletra d'aquesta cançó:
Caga tio, atmetlles i turró, sinó vols cagar, garrotada va...
Hi ha més versions i necessito saber-les. M'ajudeu?
dijous, 25 de desembre del 2008
dijous, 18 de desembre del 2008
dimecres, 17 de desembre del 2008
dilluns, 15 de desembre del 2008
dissabte, 13 de desembre del 2008
EL PORT DE LA SELVA
Em sembla que no he parlat mai del Port de la Selva... doncs bé, això és el poble en qüestió, de nit, naturalment, i què esperaveu? si el voleu veure de dia hi haureu d'anar personalment, que falta els hi fa.
dimarts, 9 de desembre del 2008
QUE CONSTI (I)
Aquest pegat es podria allargar massa, per tant el faré, com a mínim, en tres vegades (presentació de la qüestió d’inconstitucionalitat, resposta del TC i vots particulars). Es tracta de la resposta que ha donat el nostre estimat TC (Tribunal Constitucional), a la qüestió de constitucionalitat (diferent a un recurs d’inconstitucionalitat) que va formular una jutgessa de Múrcia, la presentació es va fer el 29 de juliol del 2005, poc després de que la llei entrés en vigor. La titular del Jutjat Penal número 4 de Múrcia va basar la seva qüestió, entre d’altres punts, en el següent: “Para el órgano judicial promotor de la cuestión, resultaría imponible una pena de prisión cuyo mínimo, a diferencia de lo que sucedería en el caso de que, en idénticas circunstancias, la agresora hubiese sido la esposa y la víctima el marido, es de 9 meses y un día y no de siete meses y 16 días”.
Però centrem el tema... la llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, va modificar el codi penal (entre d’altres textos normatius) per afegir-hi una protecció “extra” a les dones víctimes de violència de gènere. Al meu parer va castigar molt més la violència que ve d’un home i que va a una dona per sobre de la que pugui venir d’una dona cap a un home o, fins i tot, d’un home cap a un altre home. Així es va crear una mena de classisme violent que castiga amb penes més grans el mateix delicte depenent de qui el comet. La redacció de l’article 153 del codi penal va quedar de la següent manera, després de l’entrada en vigor de la llei orgànica 1/2004: “El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión no definidos como delito en este Código, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficios de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y...”. És important la redacció d’aquest article concret pel que veurem després, en la resposta el Consti. En qualsevol cas avanço que el TC ha trobat la discriminació del tot constitucional. Això malgrat que la jutgessa que va presentar la qüestió d’inconstitucionalitat parlava de la diferència en les penes, però també de la diferència en l’aplicació de penes alternatives, entre d’altres la inhabilitació per a exercir la curatela, guarda, pàtria potestat... Diu, la mateixa jutgessa que: “El precepto presupone así un sujeto activo hombre y un sujeto pasivo mujer, y exige además una relación, actual o pasada, conyugal o de afectividad análoga”. És a dir, que el que agreuja la falta no és la convivència en si, sinó el gènere de cadascun dels subjectes de la violència.
Per no allargar-me... dir que, a partir d’aquesta llei, es castiga de manera diferent la violència depenent de qui vingui quan, la violència, és sempre violència. Amb aquesta llei, al meu entendre, el legislatiu es va cobrir les espatlles sobre una situació que continua succeint i que encara, per desgràcia, durarà uns anys. Després dels brams d’ase d’alguns infames programes televisius s’ha recorregut al sistema d’augmentar la pena judicialment quan, recordem, la llei actua un cop ja s’ha comès el delicte (o falta) i continua sense funcionar la xarxa que hauria d’unir totes les administracions (des dels mosso d’esquadra fins a qualsevol poblet, per petit que sigui) i que podria donar cobertura a aquelles dones que poden ser, a la llarga, víctimes de la violència de gènere (o digueu-li el nom que vulgueu que, al cap i a la fi, és el mateix).
Hem tranquilitzat les consciències creant una discriminació violenta i alguns progres ja dormen tranquils però ens hem oblidat de la prevenció. Seguim escoltant els brams d’ase i això és perillós, no només per aquesta llei sinó per d’altres que ja es pretén modificar. No podem seguir buscant en la justícia el que no trobem en l’administració. No podem seguir escoltant els que diuen justícia però que, en realitat reclamen venjança i legislar segons el que diguin.
Però centrem el tema... la llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, va modificar el codi penal (entre d’altres textos normatius) per afegir-hi una protecció “extra” a les dones víctimes de violència de gènere. Al meu parer va castigar molt més la violència que ve d’un home i que va a una dona per sobre de la que pugui venir d’una dona cap a un home o, fins i tot, d’un home cap a un altre home. Així es va crear una mena de classisme violent que castiga amb penes més grans el mateix delicte depenent de qui el comet. La redacció de l’article 153 del codi penal va quedar de la següent manera, després de l’entrada en vigor de la llei orgànica 1/2004: “El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión no definidos como delito en este Código, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficios de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y...”. És important la redacció d’aquest article concret pel que veurem després, en la resposta el Consti. En qualsevol cas avanço que el TC ha trobat la discriminació del tot constitucional. Això malgrat que la jutgessa que va presentar la qüestió d’inconstitucionalitat parlava de la diferència en les penes, però també de la diferència en l’aplicació de penes alternatives, entre d’altres la inhabilitació per a exercir la curatela, guarda, pàtria potestat... Diu, la mateixa jutgessa que: “El precepto presupone así un sujeto activo hombre y un sujeto pasivo mujer, y exige además una relación, actual o pasada, conyugal o de afectividad análoga”. És a dir, que el que agreuja la falta no és la convivència en si, sinó el gènere de cadascun dels subjectes de la violència.
Per no allargar-me... dir que, a partir d’aquesta llei, es castiga de manera diferent la violència depenent de qui vingui quan, la violència, és sempre violència. Amb aquesta llei, al meu entendre, el legislatiu es va cobrir les espatlles sobre una situació que continua succeint i que encara, per desgràcia, durarà uns anys. Després dels brams d’ase d’alguns infames programes televisius s’ha recorregut al sistema d’augmentar la pena judicialment quan, recordem, la llei actua un cop ja s’ha comès el delicte (o falta) i continua sense funcionar la xarxa que hauria d’unir totes les administracions (des dels mosso d’esquadra fins a qualsevol poblet, per petit que sigui) i que podria donar cobertura a aquelles dones que poden ser, a la llarga, víctimes de la violència de gènere (o digueu-li el nom que vulgueu que, al cap i a la fi, és el mateix).
Hem tranquilitzat les consciències creant una discriminació violenta i alguns progres ja dormen tranquils però ens hem oblidat de la prevenció. Seguim escoltant els brams d’ase i això és perillós, no només per aquesta llei sinó per d’altres que ja es pretén modificar. No podem seguir buscant en la justícia el que no trobem en l’administració. No podem seguir escoltant els que diuen justícia però que, en realitat reclamen venjança i legislar segons el que diguin.
De tot això n'ha respost, fa uns dies, el TC amb una sentència que comentaré d'aquí a poc.
dimecres, 3 de desembre del 2008
TERRIBLE
Fa dos mesos que no fumo... estic tranquil... però, a estones, us tinc mania a tots!!!!!!!!!! Amb "carinyu" , clar.
dimarts, 2 de desembre del 2008
CARTA OBERTA AL SR BUSH (LA IGNORÀNCIA)
Estimat Sr. Bush,
Em sap greu però ara ja és massa tard. Assumir els propis actes és important, però es converteix en imprescindible quan algú és el president d'un país i és ineludible si aquest país es diu Estats Units d'Amèrica. Reconèixer els errors propis és molt noble però quan aquest error és envaïr un país, amb totes les conseqüències que comporta, simplement, no s'ha de cometre l'error. Malgrat tot, no ens ho expliqui a nosaltres, cal explicar-ho a les famílies dels 4.000 soldats americans que han mort en una guerra estúpida (1.000 persones més que en l'atac a les torres bessones) i a tots els morts anònims, iraquians, americans, europeus...
Ara no em vingui a dir que no ho sabia. Vostè és el president del país més poderós del món. Els seus serveis d'inteligència no van ser capaços de dir-li que allà no hi havia ni un trist tirapells? No m'ho crec. En qualsevol cas, a Barcelona, vam sortir prop d'un milió de persones al carrer per dir-li, no vam cridar prou? Aleshores se'n va enfotre, ara afronti les seves culpes... que sigui un tribunal internacional qui el jutgi, això si, amb totes les garanties legals, sense guantanamos, perquè nosaltres vam sortir al carrer per aconseguir, precisament, això, les garanties democràtiques que vostè, alegrament, s'ha passat pel forro dels collons.
Vostè ha representat la ignorància i els que estan al seu voltant han fet el paper perfecte de la ignomínia, la falòrnia i la cohabitació... l'estupidesa la teníem aquí, al país veí, fent-li costat.
dilluns, 1 de desembre del 2008
PER FI!!!!!!!!!!!!
Sempre he volgut ser diferent i ara ho he aconseguit!!! Sobretot gràcies a la meva entitat bancària: quan a tothom li baixen la hipoteca la nostra ha pujat 150 euros, just aquest matí. Gràcies CAIXATERRASSA!!!!! D'aquesta manera ja no em sento "del montón". Que bé!!! I mentres, em pregunto: en comtpes de posar diners entre tots per rescatar els bancs, no els hi podríem cardar foc d'un puta vegada?!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
