Nuclear?

No m’agrada que a Ascó hagin decidit optar al cementiri nuclear per molt que diguin que és molt segur i que els riscos són mínims. El problema ben mirat és aquest: que no és absolutament segur i que el risc no és zero i quan es parla d’energia nuclear aquest petit percentatge fa por.
Per altra banda tots plegats volem tenir electricitat a casa per fer anar l’ordinador, la televisió, la ràdio, el rentaplats, la rentadora i l’aire condicionat. L’energia que cal per fer moure tot això prové, ara mateix i en gran mesura, de les centrals nuclears, les d’aquí o les de França. I aquestes centrals que ens subministren creen residus que s’han de gestionar.
Arribem llavors a un tema etern, tots fem la merda però ningú no la vol a prop de casa seva i quan hi ha algú que sí que la vol ens queixem perquè encara són massa a prop.
Està clar que tot porta problemes. Les centrals nuclears perquè són nuclears, les tèrmiques contaminen, les eòliques perquè maten ocells i les solars perquè espatllen el paisatge.

Què hem de fer doncs?

RELATS CONJUNTS

La va festejar de la manera més dolça que sabia: la perseguia per carrerons foscos i li feia trucades a la matinada, amb un gran ventall de tons que anaven de la lascívia als silencis amb respiracions profundes.
Al cap de poc va aconseguir resultats: una denúncia per assetjament. Era feliç, finalment ella se n’havia adonat de que existia i li havia fet cas.