dimarts, 8 de gener del 2008

Dues hòsties i un quart

Tocava missa multitudinària, a l’escola de tant en tant en feien alguna.
Al meu costat, a penúltima fila, hi seia en Jaume, a casa seva l’obligaven a anar a missa i se la sabia de memòria. L’anava recitant al mateix temps que el capellà.
A l’ultima, de fila, hi havia el professorat, just darrere nostre. Arribava l’hora de combregar, vam aixecar-nos, vam fer cua, elcosdecrist, treure la llengua i tornar al banc.

Com moltes altres vegades, aquell dia, havien fet curt d’hòsties, solució, partir les que hi havia en quarts i ja em teniu tornant al banc amb el meu quart d’hòstia a la boca. Representava que llavors havies de resar o donar les gràcies o... jo què sé. La qüestió és que allà de genolls en Jaume em mira, treu la llengua amb el seu quart i molt fluixet em diu:

- Tio, m’ha tocat la cama dreta

Jo em moria de riure, però no podia amb els mestres darrere. Vaig tapar-me la cara amb les mans, vaig acotar el cap`i vaig fer veure que resava molt... concentrant-me... no riguis... no el miris... respira fons...
Vaig aixecar el cap, centrat, controlat, tranquil. Ell reblà:

- Sort que li han tret la sandàlia

La riallada la va sentir tothom, el “Casanovas fuera!” també i les dues bufetades que em va fotre la mestra les vaig sentir especialment jo.

8 comentaris:

Laie ha dit...

Ostres! quins records això de la missa obligatòria al cole... ja gairebé no recordava tot el ritual de la comunió, el gust de la hòstia i aquells minuts de "pregària" en silenci...

En fi, va ser acabar l'escola i no tornar a cap més missa.

Sergi ha dit...

De petit ja la liaves? No si ja s'intuïa que de gran series un pocavergonya!

Escolteu, aquest comptador que teniu aquí a la dreta, és el temps que li queda de vida al blog? Com és això que té data de caducitat? L'altre dia em vaig descuidar de preguntar-ho.

Jordi Casanovas ha dit...

No senyor, jo era molt bon nen de petit, és la vida que m'ha dut fins al que soc ara.
Aquest comptador de la dreta indica el temps que li falta a l'Adrià per fer 40 anys. Un cop això hagi passat no sabem que li passarà al blog.

Putas y Princesas ha dit...

mhas fet riure i mhas fet recordar. curiosa combinacio. petons

Mon ha dit...

Hosti, jo tambe he viscut unes escenes similars, jo també soc de col.legi de capellans.

Anònim ha dit...

x tractar-se d'una missa és prou divertit...jo recordo les misses prèvies a la comunió...després ja no van haver més!

Putas y Princesas ha dit...

no actualitzes? esperava trobar mes histories divers muaaaa

Anònim ha dit...

Ja, ja, se'm salten les llàgrimes de riure, i com que estic a la feina m'he d'aguantar !!! Tu i el Jaume devieu ser uns bons trastos