Que algú m'ho aclareixi si us plau, però a mi m'havien explicat que la justícia no pot ser preventiva. Dit d'una altra manera un jutge no pot privar de la llibertat d'altri basant-se només en una sospita de que alguna cosa pot passar.
Per dir-ho d'una altra manera per molt que jo estigui estudiant l'edifici del banc no em poden detenir fins que no hagi intentat robar-lo.
Llavors per què el jutge Ruz prohibeix un acte que, d'entrada, s'ha convocat com una festa de benvinguda?
El què fa aquest jutge no és prevaricar?
divendres, 20 d’agost del 2010
dimarts, 29 de juny del 2010
Relats Conjunts oportunistes
- Maria Emilia! Vols fer el favor de deixar de merdejar amb l'Estatut!
- Sí papa, ja me l'acabo...
dijous, 8 d’abril del 2010
IT'S ONLY A WOMAN
Camino pel carrer, plou, no massa, però plou. El terra està moll. De front se m'acosten dues dones. Quan estic a la seva alçada rellisco lleugerament. Faig un gest instintiu amb els braços i toco subtilment la màniga de la jaqueta d'una de les dues dones. Rondinen... i una diu:
- Però què t'has pensat??
- Que queia...
divendres, 5 de febrer del 2010
divendres, 29 de gener del 2010
Nuclear?
No m’agrada que a Ascó hagin decidit optar al cementiri nuclear per molt que diguin que és molt segur i que els riscos són mínims. El problema ben mirat és aquest: que no és absolutament segur i que el risc no és zero i quan es parla d’energia nuclear aquest petit percentatge fa por.
Per altra banda tots plegats volem tenir electricitat a casa per fer anar l’ordinador, la televisió, la ràdio, el rentaplats, la rentadora i l’aire condicionat. L’energia que cal per fer moure tot això prové, ara mateix i en gran mesura, de les centrals nuclears, les d’aquí o les de França. I aquestes centrals que ens subministren creen residus que s’han de gestionar.
Arribem llavors a un tema etern, tots fem la merda però ningú no la vol a prop de casa seva i quan hi ha algú que sí que la vol ens queixem perquè encara són massa a prop.
Està clar que tot porta problemes. Les centrals nuclears perquè són nuclears, les tèrmiques contaminen, les eòliques perquè maten ocells i les solars perquè espatllen el paisatge.
Què hem de fer doncs?
Per altra banda tots plegats volem tenir electricitat a casa per fer anar l’ordinador, la televisió, la ràdio, el rentaplats, la rentadora i l’aire condicionat. L’energia que cal per fer moure tot això prové, ara mateix i en gran mesura, de les centrals nuclears, les d’aquí o les de França. I aquestes centrals que ens subministren creen residus que s’han de gestionar.
Arribem llavors a un tema etern, tots fem la merda però ningú no la vol a prop de casa seva i quan hi ha algú que sí que la vol ens queixem perquè encara són massa a prop.
Està clar que tot porta problemes. Les centrals nuclears perquè són nuclears, les tèrmiques contaminen, les eòliques perquè maten ocells i les solars perquè espatllen el paisatge.
Què hem de fer doncs?
divendres, 15 de gener del 2010
RELATS CONJUNTS
La va festejar de la manera més dolça que sabia: la perseguia per carrerons foscos i li feia trucades a la matinada, amb un gran ventall de tons que anaven de la lascívia als silencis amb respiracions profundes.
Al cap de poc va aconseguir resultats: una denúncia per assetjament. Era feliç, finalment ella se n’havia adonat de que existia i li havia fet cas.
Al cap de poc va aconseguir resultats: una denúncia per assetjament. Era feliç, finalment ella se n’havia adonat de que existia i li havia fet cas.
dimecres, 16 de desembre del 2009
A UN AMIC
Fa uns quants anys vaig anar a viure a Tiana per segona vegada, en aquell moment i en aquell lloc el vaig conèixer. Més endavant, una fosca nit de setembre, es va dedicar a fer-me trucades estranyes – obscenes. No va trigar a traslladar-se des de Santa Maria de Martorelles, on vivia, fins al pis on jo m’estava, just a la planta de sobre. Naturalment vaig fugir, cap a Premià i més tard a Mataró.
Quan néixer el meu fill les primeres paraules que va dir van ser: “vull que ELL sigui el meu padrí”. El vam fer padrí, però també vam mirar de fugir una mica més lluny, cap a Cardedeu. Ara ell es trasllada de sota el Montgrí fins a Cardedeu i per acabar-ho d’adobar jo treballo a Martorelles, des d’on ell em feia les trucadetes de mitjanit.
M’està perseguint? Algú em podria amagar a casa seva? Sóc net, endreçat i puntual.
Quan néixer el meu fill les primeres paraules que va dir van ser: “vull que ELL sigui el meu padrí”. El vam fer padrí, però també vam mirar de fugir una mica més lluny, cap a Cardedeu. Ara ell es trasllada de sota el Montgrí fins a Cardedeu i per acabar-ho d’adobar jo treballo a Martorelles, des d’on ell em feia les trucadetes de mitjanit.
M’està perseguint? Algú em podria amagar a casa seva? Sóc net, endreçat i puntual.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
