La va festejar de la manera més dolça que sabia: la perseguia per carrerons foscos i li feia trucades a la matinada, amb un gran ventall de tons que anaven de la lascívia als silencis amb respiracions profundes.
Al cap de poc va aconseguir resultats: una denúncia per assetjament. Era feliç, finalment ella se n’havia adonat de que existia i li havia fet cas.
Al cap de poc va aconseguir resultats: una denúncia per assetjament. Era feliç, finalment ella se n’havia adonat de que existia i li havia fet cas.
Entrades
16 comentaris:
Bé... hi ha qui no es conforma només amb això. Ais... quines coses que té l'amor.
Finet, finet t'ha sortit aquest...
Caram, una mica agredolç... M'ha fet gràcia, però també em fa pena aquest pobre home, tan enamorat ell.
Una mica rebuscat aquest home.
Si la vol enamorar...ben segur que haurà de canviar d'estratègies!!!
Fa una mica de yuyu...
Un amor una mica estrany...segur que és amor?
si més no, peculiar...!
Els límits, per alguns són difícils de percebre, fins que no els sobrepassen! Sorprenent aquest relat.
Com algú que es tira d'un pont content, pensant que segur que pensaran en ell...
Una miqueta macabra, no?
Però molt ingeniós. Celebro descobrir aquest bloc!
Què ben trobat! Però una mica estrany, com han dit per dalt :)
Felicitats, pel relat. Penso que a qui tens material per l'historia d'un assassí en serie o un pertorbat sexual! ^_^
Doncs espero que continui el relat... a veure per on surt....
Salutacions
Per dins el seu cervell les neurones les devia tenir nues i amb idees persecutòries... No sé si alguna moria d'amor com a l'edat mitjana...
Ara ja tenim la grip a per fer desgavells, segons diuen els que volen que volen que volem tots cap la seva vidriola amb la calderilla les mans Anton.
Gràciez per la teva visita. Anton.
Si, Alexi, crec que la diferència entre l'amor i alguna cosa més està justament en això, en conformar-se en no traspassar aquesta línia.
Gràcies Jordi.
En el fons fa gràcies, Xexu, o no...
Justament Kweilan, fanal blau i Elvira FR, potser l'estratègia no és la més correcta.
Gràcies barbollaire i Anna Tarambana, "peculiar" m'agrada.´
Gràcies Ramon, m'ha agradat, també, conèixer el teu.
"Estrany"... també està bé Mrs. Dalloway. :-)
Doncs si La meva perdició i Lisebe, la història continua... us ho asseguro.
Gràcies a tu rebaixes i gràcies pel comentari.
Un amor ben particular, aquest!
Continuarà???
:)
Jus, doncs quan tingui la sentència del jutge tb sabrà que existeix per algú més. Se la pot emmarcar :)
Com he llegit que t'agrada... un relat peculiar :P
Publica un comentari a l'entrada