1. Has de triar un local el més estret i ple de columnes possible. Quantes més columnes hi hagi i més estret sigui, més places d'aparcament podràs ofertar. És important, però, que el local baixi fins a l'infern, si pot tenir 6 o 7 plantes cap avall millor que si en té 4.
2. En un racó on just hi cabria una moto pinta-hi línies com per a dos o tres cotxes. Això si, després hi poses un putu cartellet que digui, sempre en castellà: sólo coches pequeños.
3. El que a la vida real seria un carril bici ho converteixes en un carril de doble circulació per a cotxes i si als costats hi pot haver alguna cosa que sobresurti de la paret, doncs... millor.
4. És important que l'ascensor no arribi a dalt de tot, cal que acabi el recorregut al pis -1 o al 0, però sempre amb un munt d'escales fins arribar a la sortida, així si algú hi va amb cadira de rodes o amb un carret de nen es trobarà perdut en mig del no res, sense saber si tornar a baixar o intentar llançar-se escales avall desesperat.
5. Posa una sola màquina per a cobrar. Ha d'estar al primer o segon pis, així agreujes els problemes de l'ascensor del punt anterior.
6. D'ascensors, evidentment, amb un n'hi ha prou, encara que ofertis 1.000 places d'aparcament.
7. És essencial que no indiquis res... els cartells han de brillar per la seva absència i si n'hi ha algun cal que sigui ambigu i que no es pugui seguir. Així quan algú arribi a aconseguir saber com se surt a peu es trobarà en un racó tancat, entre el buit i el no-res, amb moltes portes que no duen enlloc. Algunes poden ser pintades, no té imporància.
8. Si a aquest caos hi pots afegir una sortida que vagi a parar a l'interior d'un edifici (un hotel, oficines...) molt millor, així el porter es podrà posar nerviós i tu quedar com un cuc.
9. Tot ha de ser obac com la ratlla del cul d'una monja. D'aquesta manera sumaràs mal rotllo a la situació.
10. Enlloc has d'indicar que els cotxes més grans, tipus tot terreny, no passen pel passadís, d'aquesta manera acumularà situacions surrealistes que resoldrà el tiu del punt següent.
10. És imprescindible que, per si algú vol preguntar, posis a un tiu passejant amb les maneres d'un cavall cabrejat que serà el que orientarà als soferts clients en tot el laberint.
11. Finalment, estaria bé que els clients haguessin de deixar les claus perquè l'individu esmentat podés fer ús dels cotxes a voluntat, violant així totes les lleis sobre propietat privada del planeta. Si algú, sorprès, li diu que no li fa gràcia deixar les claus i que què passa si li roben el cotxe, el potro salvatge li pot respondre: pues te compras otro!!! i en paus...
Entrades
2 comentaris:
Quanta raó tens!
Excepte per l'últim punt, en què encara no m'hi he trobat (no sé si serà que a Girona no n'he vist, d'aquests q et fan deixar les claus), reconec tots i cadascun dels altres punts! I no has parlat dels preus, que és potser un dels apartats més escandalosos d'aquest tipus de "serveis". Brrrrrrrr!
No m'he atrevit a parlar dels preus perquè això ja seria un món apart. Val més la pena estampar el cotxe, cada cop, contra un mur i comprar-ne un de nou. Surt més econónomic.
Publica un comentari a l'entrada