divendres, 30 de novembre del 2007

AIXEQUEM LES LLAMBORDES

Ara mateix, parlàvem amb un amic del lema del maig del 68 a París. Doncs bé, demà, dia 1, manifestació a Barcelona: pel dret a decidir, és a dir, que ens deixin de tocar el collons que n'estem fins al capdamunt (cabeza de arriba). Ens hi trobarem?

dimecres, 28 de novembre del 2007

L'esmorzar


Continuant amb el tema de les coses que ens han marcat per sempre, tenim l'esmorzar a l'hora del patí a l'escola.

Ell, que fèia servir Caran d'Ache, Manley i Staedler, va començar a dur Bonys, Tigretons i Bucaneros abans que ningú.
T'hauries conformat amb el bocata (en aquella època bocadillu) de Nocilla amb pa Bimbo. Amb una mica de sort i si havies arreplegat quatre monedes de ves a saber on (altrament dit monederu de la mama o tauleta de nit del papa) arrivabes a comprar-te uns Cuates.
El dia que portaves entrepà d'embotit, l'altre el portava en pa de brioix.
Però què difícil era no convertir-se en un bitxo raro quan el teu esmorzar consistia en un entrepà (de pa del dia abans) torrat amb oli i colacao...

La imatge l'he tret d'en Pd40.

dilluns, 26 de novembre del 2007

ARA VE...

Ara que estem a prop d’iniciar el desembre m’agradaria fer memoria d’algunes de les coses que recordo dels meus 39 Nadals. D’entrada, abans, les festes en general eren molt més bèsties, és a dir, tot plegat era una mica més “brutu”.
A casa eren lleugerament sentimentals i sempre m’havien dit que si no em portava bé els reis em “portarien” carbó, però, en d’altres contrades de la nostra terra havia arribat a sentir:
- Sinó et portes bé els reis et cagaran carbó
Jesús Maria i Josep!!!! Quin dolor!!!! Però, per qui era el càstig? Que no ho veien que si els reis havien de cagar carbó a tots els nens que es portaven malament moririen desagnats a la tercera casa que anessin? Candidats fixes a “emoal” de per vida.
Un altre tema força bèstia eren les cançons:
- Ara ve Nadal, matarem el gall...
- Caga tió o et donaré cop de bastó
- Hem de matar el pollastre i posar xampany dins el porró...
Una sagnia, en general, excessiva.
- Què li darem al noi de la mare... panses i figues i anous i olives...
Clar, mentre ells es fotien el pollastre que havien matat, al noi de la mare me’l convertien en un vegetarià d’ulls tristos.
Ara les coses han canviat, el pollastre es compra congelat a “la Sirena” (ja els crien així de manera que no ha de morir ningú) i al tió mirem de fer-lo cagar a base d’indirectes o d’insults, a poder ser, racistes.
I mentres... “Jesús en el pesebre se rie porque está alegre”, doncs no sé de què...

divendres, 23 de novembre del 2007

TENDRESA (RELATS CONJUNTS)



Fa milers d’anys, en Pepet i Lluís van viure un dia genial!! Van perseguir animalons, van passejar pels prats, van seure a la vora del riu amb els peus dins l’aigua, van enfilar-se als arbres... en definitiva, van mostrar el seu amor per tot arreu on van poder.
A s’hora baixa es van allitar entre pells i van fer l’amor, sense presses, dolçament...
L’endemà al matí en Lluís, que tenia vena artística, va pintar tot el recordava, de la jornada anterior, a la paret de l’habitació que havien compartit aquell dia.
Milers d’anys més tard, uns científics van dir que havien descobert una escena de caça i uns altres científics van dir que l’homosexualitat era la tara del segle XXI.

dilluns, 19 de novembre del 2007

JE m'ACUSE

Tots i quan dic tots vull dir tots (sinó no diria tots) quan alguna cosa no ens funciona, tenim tendència a culpar als altres, a les circumstàncies, al moment... Tal i com ho deia un bon amic: engeguem el ventilador i escampem merda per arreu. Volia, aquí, acusar-me de tot allò que, més o menys, al llarg de la meva he espifiat. Em reservo el dret de callar-me coses i de mentir tot el que em sembli.
Je m’acuse... de no saber estar a l’alçada de les persones que m’envolten (amics, família...)
Je m’acuse... de fer menys del que podria.
Je m’acuse... de fer més del que voldria.
Je m’acuse... d’engegar el ventilador i repartir merda per tot arreu.
Je m’acuse... de seure davant la tele i dir que tot està podrit sense fer-hi res.
Je m’acuse... de no baixar la tapa del vàter després de pixar.
Je m’acuse... de pixar fora de test massa sovint.
Je m’acuse... de no fer més pegats per a aquest bloc.
Je m’acuse... d’haver-te acusat a tu, si, a tu, de les meves misèries.
Je m’acuse... de no saber escoltar.
Je m’acuse... d’escoltar-me massa.
Je m’acuse... d’intentar ser advocat.
Je m’acuse... d’intentar ser bon polític.
Je m’acuse... de no haver intentat prou ser bon polític.
Je m’acuse... de ser polític.
Je m’acuse... d’haver aparcat en un lloc on no es podia, haver llençat algun paper a terra, haver trencat...
Je m’acuse... de no dedicar prou estona a mirar els estels.
Je m’acuse... de que els estels m’importin una merda.
Je m’acuse... de que no m’agradi la música que t'agrada a tu.
Je m’acuse... de no saber quina música t’agrada a tu.
Je m’acuse... d’haver llençat pedres a la teva teulada... des de la meva.
Je m’acuse... de no acusar-me de prou coses...
Per cert... hem entrat a casa de l'avi i d'en Josep M. Tibau (els teniu al costat per a clicar-hi,)... un gran ninotaire i un escriptor excel·lent. Ufff, quina responsabilitat, tenint en compte que nosaltres sempre hem pensat que la cultura és "pa los caracoles".
Gràcies als dos.

dijous, 15 de novembre del 2007

A gust



Acabo de veure el Polònia. Han fet un gag brillant, genial, brutal. Mentre l'Aznar parla a la COPE comença a encallar-se. En Jiménez Losantos és a sota la taula fotent-li una mamada.
T'has de quedar tan a gust després de fer un gag com aquest!

dissabte, 3 de novembre del 2007

Manley o Dacs

Hi ha tres variables a la nostra infantesa que ens marcaran com a persones adultes, a saber:
Les ceres : Manley o Dacs
Els colors : Alpino o Caran d’Ache
Els rotuladors : Carioca o Staedtler.
Heu de saber doncs, que tota la vostra vida ha anat condicionada per la combinació de sis elements presos de tres en tres.
Opció A: Manley + Caran d’Ache + Staedtler. Sempre vas ser un líder, tenies la baldufa abans que ningú i el ioio super. Vas vestir Adidas abans que ningú i el teu primer rellotge digital te’l va portar l’amic del teu pare del Japó.

Opció B: Manley + Caran d’Ache + Carioca o
Manley + Alpino + Staedtler o
Dacs + Caran d’Ache + Staedtler. La iaia es va equivocar i no li vas perdonar mai. No vas acabar mai cap col·leció de cromos. Quan vas tenir les Adidas els amics duien Converse. Per un altre error de la iaia vas dur tot un curs un xandall Adalid.

Opció C: Dacs + Alpino + Staedtler o
Dacs + Caran d’Ache + Carioca o
Manley + Alpino + Carioca. Santa iaia, sort que ella et cuida i no els carques dels teus pares que no entenen res. Encara duies Kelme quan ja havien passat de moda.

Opció D: Dacs + Alpino + Carioca. A sobre duies ulleres i bambes tórtola. Tot t’arribava tard per què havies d’esperar reis, sants o aniversaris per tenir el que volies. Quan tu portaves la baldufa, ells ja jugaven a caniques. Quan tu tenies caniques, ells ioio. El teu ioio, que va arribar a temps, va ser de fusta.