dimecres, 16 de desembre del 2009

A UN AMIC

Fa uns quants anys vaig anar a viure a Tiana per segona vegada, en aquell moment i en aquell lloc el vaig conèixer. Més endavant, una fosca nit de setembre, es va dedicar a fer-me trucades estranyes – obscenes. No va trigar a traslladar-se des de Santa Maria de Martorelles, on vivia, fins al pis on jo m’estava, just a la planta de sobre. Naturalment vaig fugir, cap a Premià i més tard a Mataró.
Quan néixer el meu fill les primeres paraules que va dir van ser: “vull que ELL sigui el meu padrí”. El vam fer padrí, però també vam mirar de fugir una mica més lluny, cap a Cardedeu. Ara ell es trasllada de sota el Montgrí fins a Cardedeu i per acabar-ho d’adobar jo treballo a Martorelles, des d’on ell em feia les trucadetes de mitjanit.
M’està perseguint? Algú em podria amagar a casa seva? Sóc net, endreçat i puntual.

dilluns, 14 de desembre del 2009

CARRIL D'ACCELERACIÓ I CEDIU EL PAS: USOS I COSTUMS

OPCIONS

1. Arribes al carril d’acceleració de l’autopista a una velocitat anormalment reduïda. Fas diversos intents de entro, no entro, entro, no entro. I, finalment, saltes a l’autopista com un salmó i que Déu hi faci més que tu.

2. Arribes al carril d’acceleració de l’autopista a la velocitat correcte però t’agafen cagarrines quan veus els cotxes passar i vas frenant, frenant, frenant... fins que al final pares del tot i et quedes a sobre del triangle de cediu el pas amb el morret ficat dins l’autopista.

3. Arribes al carril d’acceleració de l’autopista a la velocitat correcte, vas accelerant fins que agafes la mateixa velocitat a la que van els vehicles de l’autopista i t’incorpores tranquil·lament sense molestar, repeteixo, SENSE MOLESTAR.

Escolliu, a mi m’és igual, però de la resposta en depèn la salut del vostre cotxe i la salut mental de la resta de conductors.

divendres, 4 de desembre del 2009

PROMESA I TANCAMENT

Ho vaig prometre i ho compleixo. Us prometo que ja no en parlaré més, per no fer-me pesat. Ahir vaig anar al debat que organitzava l’Il·lustre (on n’hi hagi) Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre la pena mediàtica, el del cartellet del post de sota d’aquest.
He de dir que en vaig sortir una mica frustrat per diverses raons. La primera és que hi havia poca gent. Llàstima, als advocats ens hauria d’interessar més, no hi havia més penalistes disposats a escoltar una estoneta? La segona és perquè el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (no poso noms de forma conscient), va engegar el ventilador i va culpar a tothom, incloses les persones que miren la televisió, de les situacions que s'han donat darrerament. No ho vaig entendre... si que tinc clar que els periodistes estan immersos en una lluita que no és seva, que és dels empresaris mediàtics (antena 3, tele 5...) per l’audiència. Però, digueu-me si és culpa dels empresaris que un càmera li digués a una dona: “mire ya sale, insúltelo”, per tenir unes imatges més impactants del noi de Tenerife (això és real). Si que va valer la pena la intervenció del President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Va fer unes reflexions similars a les que jo havia fet en l’article de més avall (potser per això em va agradar tant :-)). Va acceptar que moltes de les situacions dels darrers dies havien estat patètiques... Genial, és un bon primer pas, jo també acceptaré errors gremials en els apunts finals següents:
1. Reflexió a periodistes i advocats: el secret de sumari hi és SEMPRE. El secret de sumari s’inicia amb la instrucció del cas i s’acaba en el moment de la vista oral que és pública. Durant aquest temps només les parts poden saber coses del cas (advocats, fiscal i jutge). Quan el jutge declara el secret de sumari en una interlocutòria el que està dient és que mentre dura la investigació ni tan sols les parts poden saber res del cas. Per tant, si hi ha secret sempre, qui filtra coses a la premsa? Entono el mea culpa, perquè això ha de ser cosa dels advocats. Vigilem.
2.La presumpció de la que hem parlat és d’innocència, no de culpabilitat, per tant, "presumpte assassí" és del tot erroni.
3.Cal revisar i actualitzar els protocols de trasllat, detenció... Com bé va dir la secretària de la Junta de Govern de l’ICAB: les detencions espectacle no porten enlloc i no ajuden a cap procés.
4. Pel que fa al cas de Tenerife... Un diari va escriure primer una crònica de les que tots hem llegit “el asesino, monstruo...”, cal cap d’uns dies deia, en el titular, que el noi estava abatut i que no es podria recuperar del que havia viscut. Doncs bé, més endavant, en el text de l’article diu que el noi “vomitava, tenia malsons, mal de cap, plorava...”, doncs apa!!! Més carnassa!!! Si no n’hi havia hagut prou amb la primera vegada, anem a treure en una segona més drapets bruts personals per tornar a vendre, o sigui que ni tant sols la compassió va ser real. Deixeu-lo en pau, collons, que ja heu fet prou mal!!!

Ah, per cert, una altre, quan m’atreveixi, parlaré de l’Il·lustre (on n’hi hagi) Col·legi d’Advocats de Barcelona, que també necessita una espolsada.

dijous, 3 de desembre del 2009

PRESUMPCIÓ DE NOU


La Núr va respondre, fa uns dies, amb aquest article a un altre que jo havia fet sobre la presumpció d'inocència. Li agraeixo, sobretot perquè el tema m'agrada i, com a mínim, n'hem parlat una estoneta. També perquè així sé que algú llegeix el que escric. Doncs bé, avui, a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona hi ha la sessió que està descrita en el cartellet que he adjuntat. Estava prevista de fa temps i m'hi havia apuntat fa dies, però ara ha agafat més importància amb el que va passar el cap de setmana a Tenerife i que explicava, perfectament, la Núr. Demà explicaré com ha anat...

dilluns, 30 de novembre del 2009

LÒGICA

Fa uns dies llegia al diar: "Transportistes i conductors tallen la carretera a l'alçada de la Panadella per protesta...". Avui llegeixo en un diari digital: "Usuaris de RENFE aturen trens a Sant Celoni en protesta per...". Protestar està de conya, jo ho he fet sempre, però aviam si ens organitzem: "Transportistes i conductors tallen les vies de RENFE rodalies per protestar...", "Usuaris de RENFE tallen la carretera a l'alçada de...". Ara si!!! La resta és tirar-se pedres a la teulada.

divendres, 27 de novembre del 2009

RELACIÓ CAUSAL (I)

- El tren va ple, no molt, però ple, costa bellugar-se. Algú va i tornar, de punta a punta del vagó i fa bellugar a tothom cada cop que passa. Em fa sentir ràbia.
- Parla per telèfon: - Al final m’han “despedit”. No sé què li responen a l’altra banda però ha de penjar, té un nus al coll, mira a banda i banda com buscant una solució d’emergència. Finalment es queda mirant a l’infinit, cap al futur... Em fa sentir llàstima.
- Una noia amb la faldilla i la intel·ligència curtes avança a tothom a corre-cuita, donant cops de colze quan cal, enfila les escales molestant a una dona gran que se la mira amb odi. Finalment la noia rellisca i cau asseguda a les escales. Ens deixa veure unes calcetes negres amb blonda. Em fa riu... em posa calent.
- Un home seu en un racó amb el braç i la mà estirats. Demana, pidola... Passa una mare amb un nen petit que menja un entrepà. El nen es queda mirant l’escena i li diu alguna cosa a la mare. La mare s’ajup i li parla a cau d’orella. Continuen caminant i al passar pel costat de l’home el nen fa el gest de donar-li l’entrepà a l’home. Imagino què li havia dit la mare al nen. M’entendreix.

dimecres, 25 de novembre del 2009

TELEVISIÓ

Possiblement en Jordi, el company d’aquest blog, farà aviat un repàs de temes publicitaris, televisió... no sé si ho farà en el seu blog (cròniques de sota del mugró) o ho farà en aquest mateix (té una vida molt agitada...). El cas és que, mentrestant, deixo uns apunts d’observacions que he fet a la televisió.

1. Anuncis: Fa uns dies comentàvem que s’han deixat de fer aquells anuncis que tenien gràcia (“guiropa” i similars). És una llàstima perquè et feien més agradable l’estona de publicitat. Ja sé que moltes vegades ni tant sols recordaves la marca que pagava l’anunci però és que ara, encara que la recordis, continues comprant els que et surt dels ous (kinder, clar). O al revés, perquè puc assegurar que mai, mai compro aquells productes de neteja que han de fer servir el masclisme per anunciar-se, és el cas, per exemple, cillit bang i productes similars que, sembla ser, només poden fer servir les dones.
2. Suggeriment: Les televisions fan pocs programes bons, és cert. La majoria no valen la pena, però n’hi ha alguns que fan de bon veure (que bonic ha quedat això). Seria el cas, per exemple, de Polònia, House, Bones, El Mentalista, Se lo que... La majoria són al vespre i alguns coincideixen en dia i hora. Les televisions programen i contraprogramen sense manies però m’atreveixo a fer un suggeriment: no es podrien posar d’acord i fer cada dia, cada cadena un programa o sèrie bo? Ho dic perquè el dia que una televisió emet, per exemple, una sèrie genial la resta ja ho tenen perdut, per tant, perdut per perdut, coi, deixa de contraprogramar i guanya’t el vespre següent!! Arribarà el moment en què faran la mateixa nit House, Polònia, Bones, El Mentalista, CSI? Si això els engegaré a la merda, ho juro!!
3. Ahir (dimarts 24.11) va jugar el barça contra l’Inter. Ho vaig veure i escoltar per la 1 perquè no tinc cap ràdio a prop de la tele. Ho vaig escoltar en castellà perquè no em funcionava el dual. Fins aquí el resum. A partir d’ara la queixa... és que els hi molesta a les cadenes espanyoles que jugui el barça a Europa? Els comentaris dels locutors i convidats eren penosos. Això passa a la 1, a antena 3, a tele 5... Quan el barça juga la champions els comentaris són despectius, avorrits, repetitius... Després d’una gran jugada de tot l’equip en Xavi va fer una rematada de cap genial... doncs van passar dos minuts parlant de l’aturada del porter de l’Inter... El Milà no jugava bé perquè no havia vingut preparat i perquè estava tenint una mala nit, què collons!!! Si el barça se’l va menjar amb patates, si no els va deixar passar del mig camp!! A la segona part els locutors encara deien: l’Inter es recupera encara farà un bon partit... no era un comentari, era un desig!!

dissabte, 14 de novembre del 2009

ESTIMATS INÚTILS...

No acostumo a demanar mai que un metge vingui a casa. Sovint necessito veure el metge, per al·lèrgies, refredats o, simplement, per hipocondria. Malgrat tot mai demano que el metge vingui a casa. Només ho he fet dues vegades i ha estat perquè, realment, no em podia moure. Les dues vegades el metge s’ha fet el “suec”, del CAP m’han dit:

- el metge vindrà d’aquí a una hora.

Al cap d’una hora ha trucat el metge i m’ha dit:

- Com et trobes?
- Doncs molt malament, no puc respirar i tinc molta febre, per descomptat no puc caminar i no em puc acostar cap a aquí on sou.
- Doncs mira... pren “ibuprofè” i “paracetamol” i si en un moment donat, d’aquí a dos o tres dies estàs pitjor, demanes hora que aleshores si que et voldré veure.

Doncs bé, cap de les dues vegades n’he fet cas. No podia més, quan vaig demanar el metge a casa ja no podia respirar i em costava, fins i tot, anar fins al lavabo.
Les dues vegades he acabat anant a l’hospital d’urgències. La primera vegada es va saldar amb un pneumònia que vaig poder guarir a casa, amb medicació. Aquesta segona vegada s’ha complicat més i he estat 4 dies complerts ingressat en un hospital, amb una mascareta d’oxigen i amb la medicació administrada, directament, a la vena.
Ara ja estic bé, gràcies, i “ells” encara no han bellugat el seu cul del seient calentó, d’aquell raconet que els proporciona el seu despatx de la seva consulta: - si d’aquí a uns dies estàs pitjor si que et voldré veure... si d’aquí a uns dies estic pitjor m’hauràs de veure en foto, idiota!!!!
En fi... que moltes gràcies a alguns inútils per la seva col·laboració, espero que mai necessitin un advocat de forma urgent:

- Estic a comissaria perquè m’han atrapat conduint amb una tassa d’alcohol superior a la permesa.
- Doncs pren un got d’aigua que et rebaixarà la tassa d’alcohol en sang i si d’aquí a uns dies et trobes pitjor ja em trucaràs que potser aleshores si que et voldré atendre.

A banda: moltes gràcies a tot el personal dels dos hospitals on em van atendre (metges, infermeres, personal sanitari, personal de l’ambulància), realment tots van estar molt professionals i em van fer l’estada molt més agradable. Ells si que són persones que estimen la seva professió!!!. Una abraçada a tots.

divendres, 30 d’octubre del 2009

RECULLO EL TESTIMONI

Avui em toca defensar dues coses que són difícils d’explicar.
Començo per recollir el testimoni del post que hi ha just a sota d’aquest. Els delictes que, previsiblement, poden haver comès les dues persones imputades en el cas del Palau de la Música cobren una especial importància quan es parla de la quantitat, mentrestant podríem dir que “només” estan acusats de falsedat documental i apropiació indeguda. Serà la investigació que ara s’està duent a terme la que decidirà si se’ls pot, o no, acusar d’altres delictes i en quin grau s’han comès els que ja es coneixen (continuat, diversos...) i decidirà, sobretot, si s’han comès o no. No vull avorrir deixant aquí gran quantitat d’articles de codis o jurisprudència però si que cal recordar que la presó provisional és una eina que, com he dit més d’una vegada, s’ha d’utilitzar amb molta cura. Bàsicament perquè es tracta d’empresonar una persona que encara no ha estat jutjada, que no té una condemna concreta, que no sabem, perquè així ho diu la llei, si és o no és culpable (ningú ho és fins que es demostra en un judici, fins que hi ha condemna). L’alarma social es pot prendre com a base per a decretar una presó provisional, però, repeteixo, l’alarma social, no la indignació social. La llei no es pot dictar en base a la ràbia que sentim cadascú de nosaltres, les sentències tampoc. Pot ser que en aquesta ocasió s’hagi comès un error (no he llegit la interlocutòria del jutge que el va deixar en llibertat), malgrat tot la previsió i la certesa és que el judici per aquest cas no serà ni la setmana que ve, ni el mes que ve, ni, segurament, l’any que ve. No es pot tenir a la presó a una persona de forma preventiva durant tant de temps i aquí si que em permeto demanar celeritat a les autoritats judicials perquè la dilació en el procés no sabria com defensar-la.

El segon tema són els casos de “corrupció” que han sortit a la llum els darrers dies. No me’n podia estar de fer-hi algun comentar-hi, tot i que reconec que són temes difícils de tocar i voldria fer algunes apreciacions:
1. No tots els polítics són iguals, ja he “confessat” algun cop que he estat polític en un poble i us puc assegurar que la majoria de persones que s’hi dediquen no tenen la intenció de lucrar-se de forma ràpida i a costa de molts. Aquest cas, com l’anterior, cobren força quan surten als mitjans de comunicació i quan sabem que aquell o aquell altre s’han embutxacat tants diners... En realitat, però, no crec que la corrupció política en els ajuntaments arribi ni a l’1 per cent del total d’alcaldes i regidors que hi ha a al nostre país (estem a la vora dels 1.000 ens locals).
2. Ara alguns s’han apuntat a demanar la “presumpció d’inocència”. Aquest és un terme jurídic que es pot tenir a la punta de la llengua segons el vent que bufi perquè s’acaba prostituint. La presumpció d’inocència té molt a veure amb el que explicava en el punt anterior i s’ha de respectar sempre, no només quan la part passiva és militant d’un partit polític concret. No m’ha agradat el que ha passat però encara m’ha agradat menys la reacció d’alguns partits. Em permeto recordar-los que a les televisions públiques que depenen directament o indirectament d’ells es vulnera aquest dret a diari i no surten a fer-ne una defensa aferrissada com estan fent ara.
Recuperem la calma si us plau, tinguem una mínima fe en la justícia, sabent que també comet grans errors i esperem al desenllaç de tot plegat. Els judicis paral·lels no són bons.

dimarts, 20 d’octubre del 2009

Llei

Un pot anar de bona fe quan té sis anys i després de robar un sobret de cromos quan l'enganxen demana perdó i promet no fer-ho mai més. Però quan se'n tenen setanta-tres i el que t'has endut són vint milions d'euros...

Digueu-me burro si voleu, però hi ha coses que no entenc per molt que s'ajustin a llei i em fan pensar que no tots som iguals davant d'aquesta llei. Hi ha d'haver actuacions que han de ser estètiques i exemplificadores i aquests dos senyors haurien d'haver passat algun dia a la presó, ni que fos per fer-nos veure que passar-te trenta anys robant, enganyant i mentint mereix algun càstig més que una breu visita a la nova ciutat de la justícia.

dimecres, 12 d’agost del 2009

TRISTESA

Na Poeva és una prostituta. Diuen que va venir del nord, que la va portar un d’aquells vents freds que l’hivern et poden aclarir l’esperit o convertir-te en el més salvatge dels monstres.
Poeva havia estat jove, com totes les prostitutes... com tothom i durant molts anys la seva millor ofrena era el seu cos. Un cos jove, bonic, perfecte. Un cos amb unes corbes ben definides i amb racons feréstecs i poc explorats.
Poeva no havia estat mai amable, no li calia, els seus clients s’adaptaven a la irritabilitat constant que respirava i a les maneres de fer tosques i desagradables que exhibia. Però aquell cos els atreia. No els hi va importar mai que no demostrés cap gratitud, cap simpatia, cap tendresa...
Poeva, però, s’ha fet gran, com en tots els contes tristos on hi apareix alguna prostituta. Els seu cos no és prou vell per deixar-ho estar, ni prou jove per atreure els clients com abans. Ella no ha après mai a ser acollidora i ara ja li sembla massa tard. El seu cos està massa potinejat, manejat... ja no queden racons inexplorats i els clients ja no se senten atrets per tanta deixadesa.
Poeva, ara, seu en el mateix racó de sempre i observa, cansada, trista... però massa orgullosa per plorar, per trencar amb tot i tornar a començar de nou. Massa gran, segons ella, per aprendre paraules noves, altres maneres de fer...
Per a Poeva, però, no és tard, els seus clients ho sabem, només li cal deixar l’orgull que l’ha mantingut fins ara. Si, encara hi és a temps!!

dilluns, 6 de juliol del 2009

Torracollons


A veure, U2 ve a Barcelona a engegar la seva gira mundial, fent-hi dos concerts que han d’haver reportat a la ciutat uns ingressos considerables a part d’una publicitat a nivell mundial brutal. Segur que a més la gent que va anar als concerts, els periodistes que el van seguir, els policies que el controlaven van fer consum i despesa als comerços i bars del barri. Tenir un gran equipament al costat de casa dóna molts avantatges, prestigi i vida a un barri. Aquests beneficis, molt de tant en tant, comporten algun inconvenient.

Hi ha vegades que les autoritats haurien de poder engegar a pastar als veïns que truquen per queixar-se i aquesta hauria de ser una d’aquestes vegades. Per què una part de la bona imatge que havia donat la ciutat se n’ha anat en orris per culpa de quatre, i molt probablement el següent concert que hagi de programar Dr. Music s'hagi d'anar a veure a València o Saragossa. Llavors el mateix que ha trucat per queixar-se del soroll també trucarà per queixar-se que ja no es fan concerts i que el seu veí ha hagut de tancar el bar.

I això em recorda al veí torracollons que, havent llogat una bonica casa al costat del local dels diables, el dia del correfoc de la festa major trucava a la policia local per queixar-se que fèiem soroll.

I ja em perdonareu, però és que s’ha de ser burro de queixar-se i molt més de fer-ne cas. I no dic que els veïns no tinguin dret a dormir o a veure la televisió tranquils. Però hi ha vegades que un ha de saber aguantar-se.

divendres, 15 de maig del 2009

Relats conjunts


Tiana, Bar de baix 2:00 a.m

Adrià - Què? Baixem a Titus?
Jordi - Passo d’agafar el cotxe, a més és tard.
Adrià - Si només són les dues!
Jordi - Que et dic que no, si agafo el cotxe és per anar a París
Adrià - No hi ha ous!

París, Torre Eiffel 2:00 p.m

Adrià - No hi ha ous a tornar al Bar de baix abans no tanquin
Jordi - Vale!
Judith - Esteu com una puta cabra!

Aquesta història està basada en fets reals, qualsevol semblança amb els personatges reals és intencionada.

dilluns, 27 d’abril del 2009

Traducció


- Especificaciones
- Numerosas funciones de edición de canales
- Búsqueda automática de canales
- OSD teletexto y función de subtítulos soportada

Agafeu aquestes frases i passeu-les per aquí seleccionant Español i Català.

Un cop fet dieu-me si això no és mala llet, desídia i racisme. I el més greu és que passem de tot i ho entomem sense dir res.

No cal ni que expliqui com estaven les instruccions d'us...

dimarts, 14 d’abril del 2009

Relats Conjunts - Anada de bola



Heilongjianganesos :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Heilongjiangesa com Estat integrant de la Federació Xinesa.
D'acord amb el President de la República federal xinesa senyor Kao Chiu, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Liang-Shan-Po, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Heilongjiang, esperant que el poble Xinès i el Heilongjiangès expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Heilongjiang que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Heilongjiangesa, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles de Xina i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia bolbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Heilongjiang, pels altres pobles germans de Xina, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Heilongjiangesos, sapigueu fer-vos dignes de Heilongjiang.

Harbin, 14 d'abril de 210 a.C.
El President
Ling Chung

divendres, 27 de febrer del 2009

PRESUMPCIÓ D'INOCÈNCIA

La presumpció d'inocència no són només paraules, no és només un gest puntual en un moment concret, no és cobrir l'expedient... la presumpció d'inocència és un dret que tots tenim. Un dret que, bàsicament diu que no es pot considerar a ningú culpable fins que hagi estat jutjat i, naturalment, una sentència digui que ho és. Així doncs la presumpció d'inocència és una actitud, una manera de comportar-se, és, fins i tot, una manera d'entendre el respecte a les persones, a la seva llibertat, als seus drets... una manera d'entendre la democràcia.
Algú, però, es creu que afegint "pressumpte" davant de qualsevol nom ja podem dir el que volguem d'aquella persona: "todos esperamos que se haga justicia y que se encierre al presunto asesino", això ho vaig sentir ahir, al l'infame programa de TVE "Gente". En aquest programa vaig sentir per primera vegada "terrorismo machista"!!!!! Imagino que, després, algú els hi va donar la definició de terrorisme i, de pas, la de masclisme. En programes televisius com l'esmentat i en d'altres molt similars d'altres cadenes han arribat als límits més bèsties de l'estupidesa humana posant contra les cordes al sistema judicial, a la imparcialitat judicial i, en definitiva, a la democràcia.
Un dels màxims representants d'aquesta vergonya és en Jordi González que, darrerament en la seva nòria (més que nòria em recorda un ventilador que l'engegues, hi tires merda a sobre i l'escampa per tot arreu) ha creat situacions que han rondat la ilegalitat, per no dir que hi han entrat plenament.
Si alguns periodistes segueixen vomitant la seva frustració, la seva ignorància i la seva estupidesa en programes estúpids ens juguem una part de la nostra democràcia, ens juguem una part del nostre sistema jurídic que, per més que aquests programes vulguin fer creure, no és tant dolent (entent que el que falla és l'administració de justícia que està colapsada, no el sistema normatiu).
Però és que alguns periodistes ho tenen clar, sinó que serveixi aquesta frase que em va dir un periodista que ara està a RAC: "allà on no hi ha polèmica es crea, el cas és que la gent t'escolti".

dijous, 12 de febrer del 2009

Peatges


Un peatge fa ràbia, dos molta ràbia, tres odi profund i si a sobre no portes targeta de crèdit, ni teletac i has de passar pel manual llavors n’hi ha per agafar una retallada i començar a engegar trets a tort i a dret.

Però el que em treu de polleguera és que només obrin una línia per pagar manualment i que en el cotxe que tens davant i hagi una d’aquelles persones que quan arriba agafa la bossa del seient de darrere, en treu el moneder, tria les monedes, paga, espera el canvi, el recull, el torna a posar al moneder que torna a guardar a la bossa que torna a deixar al seient del darrere i llavors a sobre demana el tiquet que ha de deixar al moneder per no perdre’l i agafa la bossa del seient del darrere...

Que no ho sabies que hauries de pagar el peatge?, que no ho saps que d’aquí a deu quilometres n’hi ha un altre i d’aquí a vint-i-cinc un altre?

Vols fer el favor de tenir els diners preparats!

dimecres, 4 de febrer del 2009

GRÀCIES



Possiblement aquest post l'entenguin només algunes persones, demano disculpes a tota la resta, però penseu que és una cosa bona. He aconseguit una de les fites més importants de la meva vida i volia donar les gràcies a tots els que m'han acompanyat en aquesta travessa, amb noms concrets i a l'engrós:
Gràcies, particularment, a la Isabel i a l'Arnau, per ser-hi i per la seva paciència. A alguns amics, que ho són, sobretot a en Jordi i la Marta. Als meus pares. A la meva professora particular d'anglès. Gràcies, també, a alguns companys i companyes de feina per les oportunitats i per aguantar-me. Finalment, gràcies a tots aquells que d'alguna manera hi han participat o ho han patit, una abraçada i em teniu a a la vostra disposició pel que faci falta.

divendres, 30 de gener del 2009

NOVA PREGUNTA EXISTENCIAL

Per què allà on l'home diu: vaig a sopar amb els amics, la dona llegeix: s'acaba d'obrir un procés participatiu per recabar opinions sobre el meu sopar amb els amics?

dimecres, 28 de gener del 2009


Tots són iguals, quan necessites un rei que mati un ós insuportable no el trobes mai.

dilluns, 19 de gener del 2009

MISSATGE

Avui he rebut aquest missatge al mòbil:
Duas chichas te qieren! Una tiene ojos azules. Descubre que es!

He de confessar que he estat a punt de respondre, bàsicament per curiositat. Com en una frase tant curta es poden crear tants dubtes? D'entrada, tot i que mal escrit o escrit en un idioma que no entenc, dues noies em volen (o m'estimen, no ho tinc clar). Cap de les dues em coneix, però ja m'estimen o em volen... bé, no? Una té els ulls blaus, perfecte!! I l'altra? No té ulls? Els té d'un altre color? Ja la descarten ells mateixos perquè els seus ulls no valen la pena? I què vol dir: tiene ojos azules, éls seus? En té en un pot amb formol?. El més interessant, però, és la darrera frase: "Descubre que es!". Així, amb un signe d'admiració!. I si, m'he quedat admirat: què és exactament el que he de descobrir? Que dues noies m'estimin... coi, si és això val la pena, sobretot si l'estimació és carnal... però, m'estimaran a l'hora o per torns? Potser el que he de descobrir és què és tenir els ulls blaus... però això ja ho sé. No sé, la verita és que he estat a punt de demanar més informació... per saber, bàsicament.

dimecres, 7 de gener del 2009

NEU A CARDEDEU (SI VOLEU)


































bon any!!!!!!!!!!
Totes les imatges d'aquest blog (bloc, blok...) tenen, només, dret moral d'autor, això vol dir que les podeu fer servir per allò que vulgueu, indicant, només, la seva procedència.