divendres, 4 de desembre de 2009

PROMESA I TANCAMENT

Ho vaig prometre i ho compleixo. Us prometo que ja no en parlaré més, per no fer-me pesat. Ahir vaig anar al debat que organitzava l’Il·lustre (on n’hi hagi) Col·legi d’Advocats de Barcelona sobre la pena mediàtica, el del cartellet del post de sota d’aquest.
He de dir que en vaig sortir una mica frustrat per diverses raons. La primera és que hi havia poca gent. Llàstima, als advocats ens hauria d’interessar més, no hi havia més penalistes disposats a escoltar una estoneta? La segona és perquè el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (no poso noms de forma conscient), va engegar el ventilador i va culpar a tothom, incloses les persones que miren la televisió, de les situacions que s'han donat darrerament. No ho vaig entendre... si que tinc clar que els periodistes estan immersos en una lluita que no és seva, que és dels empresaris mediàtics (antena 3, tele 5...) per l’audiència. Però, digueu-me si és culpa dels empresaris que un càmera li digués a una dona: “mire ya sale, insúltelo”, per tenir unes imatges més impactants del noi de Tenerife (això és real). Si que va valer la pena la intervenció del President del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Va fer unes reflexions similars a les que jo havia fet en l’article de més avall (potser per això em va agradar tant :-)). Va acceptar que moltes de les situacions dels darrers dies havien estat patètiques... Genial, és un bon primer pas, jo també acceptaré errors gremials en els apunts finals següents:
1. Reflexió a periodistes i advocats: el secret de sumari hi és SEMPRE. El secret de sumari s’inicia amb la instrucció del cas i s’acaba en el moment de la vista oral que és pública. Durant aquest temps només les parts poden saber coses del cas (advocats, fiscal i jutge). Quan el jutge declara el secret de sumari en una interlocutòria el que està dient és que mentre dura la investigació ni tan sols les parts poden saber res del cas. Per tant, si hi ha secret sempre, qui filtra coses a la premsa? Entono el mea culpa, perquè això ha de ser cosa dels advocats. Vigilem.
2.La presumpció de la que hem parlat és d’innocència, no de culpabilitat, per tant, "presumpte assassí" és del tot erroni.
3.Cal revisar i actualitzar els protocols de trasllat, detenció... Com bé va dir la secretària de la Junta de Govern de l’ICAB: les detencions espectacle no porten enlloc i no ajuden a cap procés.
4. Pel que fa al cas de Tenerife... Un diari va escriure primer una crònica de les que tots hem llegit “el asesino, monstruo...”, cal cap d’uns dies deia, en el titular, que el noi estava abatut i que no es podria recuperar del que havia viscut. Doncs bé, més endavant, en el text de l’article diu que el noi “vomitava, tenia malsons, mal de cap, plorava...”, doncs apa!!! Més carnassa!!! Si no n’hi havia hagut prou amb la primera vegada, anem a treure en una segona més drapets bruts personals per tornar a vendre, o sigui que ni tant sols la compassió va ser real. Deixeu-lo en pau, collons, que ja heu fet prou mal!!!

Ah, per cert, una altre, quan m’atreveixi, parlaré de l’Il·lustre (on n’hi hagi) Col·legi d’Advocats de Barcelona, que també necessita una espolsada.