dimarts, 9 de desembre del 2008

QUE CONSTI (I)

Aquest pegat es podria allargar massa, per tant el faré, com a mínim, en tres vegades (presentació de la qüestió d’inconstitucionalitat, resposta del TC i vots particulars). Es tracta de la resposta que ha donat el nostre estimat TC (Tribunal Constitucional), a la qüestió de constitucionalitat (diferent a un recurs d’inconstitucionalitat) que va formular una jutgessa de Múrcia, la presentació es va fer el 29 de juliol del 2005, poc després de que la llei entrés en vigor. La titular del Jutjat Penal número 4 de Múrcia va basar la seva qüestió, entre d’altres punts, en el següent: “Para el órgano judicial promotor de la cuestión, resultaría imponible una pena de prisión cuyo mínimo, a diferencia de lo que sucedería en el caso de que, en idénticas circunstancias, la agresora hubiese sido la esposa y la víctima el marido, es de 9 meses y un día y no de siete meses y 16 días”.
Però centrem el tema... la llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, va modificar el codi penal (entre d’altres textos normatius) per afegir-hi una protecció “extra” a les dones víctimes de violència de gènere. Al meu parer va castigar molt més la violència que ve d’un home i que va a una dona per sobre de la que pugui venir d’una dona cap a un home o, fins i tot, d’un home cap a un altre home. Així es va crear una mena de classisme violent que castiga amb penes més grans el mateix delicte depenent de qui el comet. La redacció de l’article 153 del codi penal va quedar de la següent manera, després de l’entrada en vigor de la llei orgànica 1/2004: “El que por cualquier medio o procedimiento causare a otro menoscabo psíquico o una lesión no definidos como delito en este Código, o golpeare o maltratare de obra a otro sin causarle lesión, cuando la ofendida sea o haya sido esposa, o mujer que esté o haya estado ligada a él por una análoga relación de afectividad aun sin convivencia, o persona especialmente vulnerable que conviva con el autor, será castigado con la pena de prisión de seis meses a un año o de trabajos en beneficios de la comunidad de treinta y uno a ochenta días y...”. És important la redacció d’aquest article concret pel que veurem després, en la resposta el Consti. En qualsevol cas avanço que el TC ha trobat la discriminació del tot constitucional. Això malgrat que la jutgessa que va presentar la qüestió d’inconstitucionalitat parlava de la diferència en les penes, però també de la diferència en l’aplicació de penes alternatives, entre d’altres la inhabilitació per a exercir la curatela, guarda, pàtria potestat... Diu, la mateixa jutgessa que: “El precepto presupone así un sujeto activo hombre y un sujeto pasivo mujer, y exige además una relación, actual o pasada, conyugal o de afectividad análoga”. És a dir, que el que agreuja la falta no és la convivència en si, sinó el gènere de cadascun dels subjectes de la violència.
Per no allargar-me... dir que, a partir d’aquesta llei, es castiga de manera diferent la violència depenent de qui vingui quan, la violència, és sempre violència. Amb aquesta llei, al meu entendre, el legislatiu es va cobrir les espatlles sobre una situació que continua succeint i que encara, per desgràcia, durarà uns anys. Després dels brams d’ase d’alguns infames programes televisius s’ha recorregut al sistema d’augmentar la pena judicialment quan, recordem, la llei actua un cop ja s’ha comès el delicte (o falta) i continua sense funcionar la xarxa que hauria d’unir totes les administracions (des dels mosso d’esquadra fins a qualsevol poblet, per petit que sigui) i que podria donar cobertura a aquelles dones que poden ser, a la llarga, víctimes de la violència de gènere (o digueu-li el nom que vulgueu que, al cap i a la fi, és el mateix).
Hem tranquilitzat les consciències creant una discriminació violenta i alguns progres ja dormen tranquils però ens hem oblidat de la prevenció. Seguim escoltant els brams d’ase i això és perillós, no només per aquesta llei sinó per d’altres que ja es pretén modificar. No podem seguir buscant en la justícia el que no trobem en l’administració. No podem seguir escoltant els que diuen justícia però que, en realitat reclamen venjança i legislar segons el que diguin.
De tot això n'ha respost, fa uns dies, el TC amb una sentència que comentaré d'aquí a poc.

2 comentaris:

Josep ha dit...

Com es nota que tens estudis! Collons, que jo sóc de ciències i amb això em perdo amb facilitat.

adrià ha dit...

Gràcis Josep, perè només ho sembla... pensa que en qüestió de número jo també em perdo, fins i tot, abans de començar.