RELACIÓ CAUSAL (I)

- El tren va ple, no molt, però ple, costa bellugar-se. Algú va i tornar, de punta a punta del vagó i fa bellugar a tothom cada cop que passa. Em fa sentir ràbia.
- Parla per telèfon: - Al final m’han “despedit”. No sé què li responen a l’altra banda però ha de penjar, té un nus al coll, mira a banda i banda com buscant una solució d’emergència. Finalment es queda mirant a l’infinit, cap al futur... Em fa sentir llàstima.
- Una noia amb la faldilla i la intel·ligència curtes avança a tothom a corre-cuita, donant cops de colze quan cal, enfila les escales molestant a una dona gran que se la mira amb odi. Finalment la noia rellisca i cau asseguda a les escales. Ens deixa veure unes calcetes negres amb blonda. Em fa riu... em posa calent.
- Un home seu en un racó amb el braç i la mà estirats. Demana, pidola... Passa una mare amb un nen petit que menja un entrepà. El nen es queda mirant l’escena i li diu alguna cosa a la mare. La mare s’ajup i li parla a cau d’orella. Continuen caminant i al passar pel costat de l’home el nen fa el gest de donar-li l’entrepà a l’home. Imagino què li havia dit la mare al nen. M’entendreix.