S'ha acabat...

...i com pots veure no t'hi has pogut quedar, afortunadament has fet els quaranta.
Hores d'ara estàs fent una de les dues coses que et quedaven per fer. L'altra és cosa teva i d'un altre que no seré jo.

Fa temps que ho sabíem però de tant en tant va bé recordar que tot plegat és culpa de:

La ignorància, la ignomínia, la falòrnia i la cohabitació.

Per molts anys!

Que fàcil és congelar-se el sou així.

Quins collons!

... i ha d'anar per força cap a la dreta?

ENS RECHAZEN

Ara que, fins i tot, el futbol ens va en contra algunes empreses importants (entitats bancàries) han trobat la manera de situar-se a la nova cojuntura.

Ahir vaig fer un pagament per internet i em vaig equivocar de targeta, no era de crèdit, i vaig rebre el següent missatge:

Referència: Cyberpac de "la Caixa"

Assumpte:

Apreciat/ada senyor/a:

L' informem que, hem rechazat el pagament amb referència...

M'han rechazat el pagament... ai senyor!!! Tot és qüestió d'adaptar-se a la manera de parlar del nostre president. Despuès diràn que els catalans no nus savem adaptar...

U CAUREM DAGUANTAR

VAN I VÉNEN

Al llarg de la vida m’he trobat molts tipus de persones. No les puc recollir totes en un sol escrit, però si que vull parlar d’un tipus concret... de fet, de dos. El primer seria el puntual estricte. Aquest personatge arriba a dos quarts de cinc quan s’ha quedat a les cinc. Tu et deixes caure cap allà a les 5 i uns minuts i et diu:
- Fa quasi tres quarts d’hora que t’espero!!!
- Clar, és que havíem quedat a les cinc, no a un quart!!!
Però no ho entén i continua la resta del dia de morros per la teva suposada tardança.
A l’altra banda hi ha els que, per costum, arriben entre mitja hora i una hora tard, o més...
Aquests s’emprenyen quan, passada una horeta, decideixes que ja n’hi ha prou d’esperar i marxes cap a casa:
- Però que no havíem quedat?
- Si, però a les cinc, no a dos quarts de set.
Els uns i altres tenen sort de tenir-nos als que som, en general, “moderats”. Sense nosaltres no s’haurien conegut mai, els primers haguessin marxat cinc minuts abans de l’hora i els segons, en aquell moment, encara no haurien ni sortit de casa. Sort que, persones com jo, retenim als histèrics de l’hora i esperem als que arriben tardíssim... el món, així, dóna grans col·laboracions.
En properes entregues: vegetarians, maniàtics de l’ordre....

Burro!

Fa uns quants anys fent trasllat, el coautor d’aquest blog i un servidor de vostès vam marcar un abans i un després en la història de la mecànica del automòbil.

Veient una gota d’un líquid viscós que degotava per sota la furgoneta i després de vàries hipòtesis a saber:

1- Això ha de ser líquid de frens
2- Si són hidràulics podria ser líquid dels esmorteïdors
3- Benzina no pot ser i
4- Oli del motor tampoc... està massa net

Vam decidir que degut al canvi d’oli de feia poc la gota es devia a un probable sobreeixidor que eliminava l’oli sobrer que s’havia afegit. Al cap de deu minuts i amb la furgoneta buida vam descobrir que la llauna d’oli de recanvi s’havia abocat i vessava i degotava pels foradets de la planxa.
I que n’esperaveu d’un que de viatge es va endur una clau de bugies per si de cas s’havien de canviar... i el cotxe era diesel.
Fa quatre dies vaig recanviar els cartutxos de la impressora, al col•locar-los i reiniciar es van moure de banda a banda i al final es van quedar a la dreta del tot vibrant i fent un clac clac clac fort i seguit. Hàbil i deductiu vaig dir:
- està remenant els cartutxos
Deu minuts més tard vaig descobrir que m’havia quedat sense impressora.