divendres, 27 de febrer del 2009

PRESUMPCIÓ D'INOCÈNCIA

La presumpció d'inocència no són només paraules, no és només un gest puntual en un moment concret, no és cobrir l'expedient... la presumpció d'inocència és un dret que tots tenim. Un dret que, bàsicament diu que no es pot considerar a ningú culpable fins que hagi estat jutjat i, naturalment, una sentència digui que ho és. Així doncs la presumpció d'inocència és una actitud, una manera de comportar-se, és, fins i tot, una manera d'entendre el respecte a les persones, a la seva llibertat, als seus drets... una manera d'entendre la democràcia.
Algú, però, es creu que afegint "pressumpte" davant de qualsevol nom ja podem dir el que volguem d'aquella persona: "todos esperamos que se haga justicia y que se encierre al presunto asesino", això ho vaig sentir ahir, al l'infame programa de TVE "Gente". En aquest programa vaig sentir per primera vegada "terrorismo machista"!!!!! Imagino que, després, algú els hi va donar la definició de terrorisme i, de pas, la de masclisme. En programes televisius com l'esmentat i en d'altres molt similars d'altres cadenes han arribat als límits més bèsties de l'estupidesa humana posant contra les cordes al sistema judicial, a la imparcialitat judicial i, en definitiva, a la democràcia.
Un dels màxims representants d'aquesta vergonya és en Jordi González que, darrerament en la seva nòria (més que nòria em recorda un ventilador que l'engegues, hi tires merda a sobre i l'escampa per tot arreu) ha creat situacions que han rondat la ilegalitat, per no dir que hi han entrat plenament.
Si alguns periodistes segueixen vomitant la seva frustració, la seva ignorància i la seva estupidesa en programes estúpids ens juguem una part de la nostra democràcia, ens juguem una part del nostre sistema jurídic que, per més que aquests programes vulguin fer creure, no és tant dolent (entent que el que falla és l'administració de justícia que està colapsada, no el sistema normatiu).
Però és que alguns periodistes ho tenen clar, sinó que serveixi aquesta frase que em va dir un periodista que ara està a RAC: "allà on no hi ha polèmica es crea, el cas és que la gent t'escolti".

dijous, 12 de febrer del 2009

Peatges


Un peatge fa ràbia, dos molta ràbia, tres odi profund i si a sobre no portes targeta de crèdit, ni teletac i has de passar pel manual llavors n’hi ha per agafar una retallada i començar a engegar trets a tort i a dret.

Però el que em treu de polleguera és que només obrin una línia per pagar manualment i que en el cotxe que tens davant i hagi una d’aquelles persones que quan arriba agafa la bossa del seient de darrere, en treu el moneder, tria les monedes, paga, espera el canvi, el recull, el torna a posar al moneder que torna a guardar a la bossa que torna a deixar al seient del darrere i llavors a sobre demana el tiquet que ha de deixar al moneder per no perdre’l i agafa la bossa del seient del darrere...

Que no ho sabies que hauries de pagar el peatge?, que no ho saps que d’aquí a deu quilometres n’hi ha un altre i d’aquí a vint-i-cinc un altre?

Vols fer el favor de tenir els diners preparats!

dimecres, 4 de febrer del 2009

GRÀCIES



Possiblement aquest post l'entenguin només algunes persones, demano disculpes a tota la resta, però penseu que és una cosa bona. He aconseguit una de les fites més importants de la meva vida i volia donar les gràcies a tots els que m'han acompanyat en aquesta travessa, amb noms concrets i a l'engrós:
Gràcies, particularment, a la Isabel i a l'Arnau, per ser-hi i per la seva paciència. A alguns amics, que ho són, sobretot a en Jordi i la Marta. Als meus pares. A la meva professora particular d'anglès. Gràcies, també, a alguns companys i companyes de feina per les oportunitats i per aguantar-me. Finalment, gràcies a tots aquells que d'alguna manera hi han participat o ho han patit, una abraçada i em teniu a a la vostra disposició pel que faci falta.

divendres, 30 de gener del 2009

NOVA PREGUNTA EXISTENCIAL

Per què allà on l'home diu: vaig a sopar amb els amics, la dona llegeix: s'acaba d'obrir un procés participatiu per recabar opinions sobre el meu sopar amb els amics?

dimecres, 28 de gener del 2009


Tots són iguals, quan necessites un rei que mati un ós insuportable no el trobes mai.

dilluns, 19 de gener del 2009

MISSATGE

Avui he rebut aquest missatge al mòbil:
Duas chichas te qieren! Una tiene ojos azules. Descubre que es!

He de confessar que he estat a punt de respondre, bàsicament per curiositat. Com en una frase tant curta es poden crear tants dubtes? D'entrada, tot i que mal escrit o escrit en un idioma que no entenc, dues noies em volen (o m'estimen, no ho tinc clar). Cap de les dues em coneix, però ja m'estimen o em volen... bé, no? Una té els ulls blaus, perfecte!! I l'altra? No té ulls? Els té d'un altre color? Ja la descarten ells mateixos perquè els seus ulls no valen la pena? I què vol dir: tiene ojos azules, éls seus? En té en un pot amb formol?. El més interessant, però, és la darrera frase: "Descubre que es!". Així, amb un signe d'admiració!. I si, m'he quedat admirat: què és exactament el que he de descobrir? Que dues noies m'estimin... coi, si és això val la pena, sobretot si l'estimació és carnal... però, m'estimaran a l'hora o per torns? Potser el que he de descobrir és què és tenir els ulls blaus... però això ja ho sé. No sé, la verita és que he estat a punt de demanar més informació... per saber, bàsicament.

dimecres, 7 de gener del 2009

NEU A CARDEDEU (SI VOLEU)


































bon any!!!!!!!!!!
Totes les imatges d'aquest blog (bloc, blok...) tenen, només, dret moral d'autor, això vol dir que les podeu fer servir per allò que vulgueu, indicant, només, la seva procedència.