Moltes vegades he pensat que el fet d'escriure un bloc és un exercici d'egocentrisme claríssim. És a dir, què ens fa pensar que a algú, que no siguem nosaltres, li pot importar una merda el que nosaltres opinem, pensem, vivim... Però què vols fer-hi? m'encanta seguir amb aquesta mostra d'egoisme que ens fa, a tots, un pelet més humans.
La veritat és que tenia pensat, en aquest "post", explicar unes quantes coses que m'emprenyen, que m'han emprenyat al llarg dels meus 38 anyets, però algú se m'ha avançat en el seu bloc (la Bet, que és cosina d'en Jordi, que també col·labora en aquest bloc). Malgrat tot no me'n puc estar de comentar dues cosetes que no puc suportar.
Una són les mosques, odio estar descansant, llegint, treballant, mirant la tele... i que hi hagi unes quantes mosques que es van parant per les cames, els braços, els peus..., que et van fent pessigolles i que no et deixen concentrar en una tasca tant important com, per exemple, treure boletes de ronya dels dits dels peus.
En segon lloc no suporto la gent que, d'entrada, et pren per idiota. Això ho escrit perquè m'ha passat fa molt poc i ho tinc molt i molt present (he de recordar que ja tinc 38 anys i que la memòria ja no és el que era). Es tracta d'aquelles persones amb les que no hi tens un tracte habitual (caixera d'un supermercat, treballador d'una benzinera...) però que si que vas veient d'una manera, més o menys, asídua. Aleshores, un bon dia, els hi fas un comentari del tipus: -Estàs a punt de fer vacances, no?- i ells riuen de to sorneguer, per sota el nas, et responen un lacònic: -Si- i busquen, al seu voltant, aviam si hi ha algú que rigui amb ells. Què cony els hi fa tant gràcia? La pregunta? L'estúpida resposta que han donat? O bé, el fet de que treballen més hores que un rellotge per una merda de sou? Clar que potser la culpa és meva, m'hauria de limitar a demanar el que vull, pagar i marxar. Això, ja no faria gràcia, però és que, aleshores, el món, al meu parer, no faria gràcia.
En fi... en un altre ordre de coses, recordeu els xiclets bazoka? Jo si.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada