QUÈ COLLONS ENS ESTÀ PASSANT?

No me'n puc estar!!! No he tret el tema durant dies però reconec que la processó va per dins i ja no puc més!!!!

El dia 23 de setembre passat podíem llegir la següent notícia: "La industria tecnológica y las grandes superficies ya pueden respirar algo más tranquilas. El borrador acordado entre el Ministerio de Industria y el de Cultura para determinar la cuantía y el listado de productos tecnológicos gravados con el canon por copia privada -más conocido como canon digital - elimina el carácter retroactivo de dicha tasa...", home!! és que només faltaria!!! Aviam si ens aclarim, per a fixar aquest cànon cal una llei i les lleis mai, repeteixo mai (quasi mai per si algú domina el tema jurídic) s'apliquen amb caràcter retroactiu a no ser que siguin favorables al condemnat (els usuaris, en aquest cas).

En quin moment els governs van decidir que, de cara a les societats d'autors i editors, tindrien màniga ampla a l'hora de legislar? Qui ho va decidir? On era la mare d'aquest personatge quan va néixer?

Així que ara ja pagarem un cànon cada cop que comprem un aparell tipus, posem per cas, mp3, per tot allò de les còpies privades, i per què volen que fem servir un mp3, per fer torrades?

La llei de propietat intel·lectual diu, en l'article 31.2 el següent: "No necesita autorización del autor la reproducción, en cualquier soporte, de obras ya divulgadas cuando se lleve a cabo por una persona física para su uso privado a partir de obras a las que haya accedido legalmente y la copia obtenida no sea objeto de una utilización colectiva ni lucrativa...". Reconec que no sóc molt dutxo en l'idioma patri però diria que la còpia privada està permesa sense necessitat de que ho sàpiga l'autor (no m'imagino a ningú trucant a l'Sting abans de gravar una cassette). Això vol dir que no s'ha de cobrar el cànon? Doncs no, però si que dóna pistes del que pot fer cadascú un cop ha adquirit, de forma legal, una obra per la que ja ha pagat drets d'autor: el que li surti dels collons o del mp3.

Però és que, en un moment donat, la mateixa llei atorga poders quasi executius a aquestes societats d'autors i editors, a sant de què? Jo també vull formar una societat que representi als palanganeros i en vull cobrar els drets cada cop que algú la posi en remull.

Però, anem un pas més enllà, sabeu que una d'aquestes societats cobra drets d'autor quan un grup de teatre d'aficionats fa una obra de teatre? Doncs si, sigui qui sigui l'autor del llibret ells cobren. Però, i si es representa un Shakespeare (llegi-ho textualment, hi dóna més emoció)? Vols dir que ell vindrà a reclamar el que li pertoca?. S'ha de cobrar per qualsevol manifestació cultural? Si és que si, per què cobra el Ramoncín?

I anem un pelete més enllà... sabeu que fa un temps es va fer un concert a Andalusia contra la pobresa on els cantants no cobraven ni un euro i la penya va pagar un munt de pasta per un acte solidari i els senyors d'aquesta societat van anar a cobrar els drets d'autor???!!!!

En fi, no m'allargo més, segurament tornaré sobre el tema, de moment ho deixo aquí.

P.D: Aquest pegat s'afegeix al d'en Jordi en què cremava un foto del rei, aviam qui pringa primer... ja veureu com és pitjor dir que les societats d'autors i editors ens enganyen que no pas cremar una foto del rei. O al revés...

P.D.2: He trobat un lloc, al meu poble... bé, al poble on visc, (en fi, li dieu com us roti i en paus) que fan teràpia amb vi. Ho he trobat collonut!! Jo, com sempre, ja m'he començat a automedicar.