De petit vaig tenir una educació religiosa, però ja fa molt temps vaig decidir que no volia tenir res a veure amb la l'església catòlica, no me'ls crec. Després vaig tenir una època on un bon capellà va explicar-me que no tots eren iguals i m'hi vaig mig reconciliar, sense tornar-hi a entrar però almenys van recuperar una part de la credibilitat que havien perdut.
Avui he llegit això a diferents mitjans. Ahir això altre.
Però de què van aquesta colla d'imbècils? I entenguis imbècils per certa jerarquia de l'església catòlica.
1- Estem en un país laic
2- La pederàstia és un delicte. Com es pot permetre a un cafre dir que la culpa és dels nens i nenes que els provoquen.
3- Com, a sobre, la conferència episcopal diu que no vol fer-ne comentaris i per altra banda es permet de fer-los sobre un programa de televisió o d'una llei del govern.
Tot plegat em recorda dues pel·lícules.
Air bag on el Santiago Segura que (crec recordar) feia de ministre, argumentava al ser acusat de pederàstia:
- como iba yo a saber que tenia 15 años, si es que las visten como putas.
El nom de la Rosa on alguns monjos castigaven les rialles dels altres.
I per acabar, com ho sap el Bisbe Álvarez que els nens i nenes provoquen? que ho ha vist? que s'hi ha trobat? i en cas afirmatiu què va fer?
Cada cop són més llocs d'on m'haig de donar de baixa.
dissabte, 29 de desembre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
No crec que aquestes notícies aparegudes t'hagin de decantar cap a un sentit o altre respecte de l'Església. Al menys del punt on eres fins que les vas conèixer.
Puc entendre que discrepis de la persona en concret, però embrancar-hi a tota l'Església al complert em sembla frívol.
Seria tan com fer cas aquell que ha llegit que ha Catalunya ha hagut una violació i d'aquí dedueixi que els catalans som una colla de violadors. I que en conseqüència ja no vol saber res d'un poble bàrbar com el nostre.
No entenc com es pot anar d'un extrem a l'altre. No entenc com es pot caure de quatre grapes amb coses com aquestes.
Hola Dessmond:
Permet-me que et respongui aquí i al teu blog al comentari que m'has deixat i que t'agraeixo.
No són aquestes notícies en concret les que m'han fet decantar, són accions i fets, maneres d'educar i d'imposar les seves creences. Sé que no són tots, de fet ho dic al post, per això parlo de "certa jerarquia de l'església catòlica".
I aquesta jerarquia hi és i mana perquè els membres de l'església ho permeten.
Fa temps que em considero agnòstic, no ve d'ara, però hi ha fets com aquests que em foten de mala llet. Aquest bisbe està justificant un delicte. I això és gravíssim.
És per això que no vull pertànyer a un col·lectiu on alguns dels seus dirigents tenen aquestes opinions i
a sobre la cúpula no pensa fer-hi cap objecció.
Jo també sóc agnòstic. Vull dir que no em sento directament afectat per si creus o deixes de creure pel que diu un home d'esglèsia empadronat a Tenerife. Em sembla exagerat que en funció d'una persona tota la institució s'et deballesti. Em sembla exagerat, pel motiu que ja t'he exposat. No es pot passar d'un extrem a l'altre amb aquesta facilitat. Avui és l'Església, demà pots ser tu qui et trobis a la "picota".
(jo també t'he respost aquí i al meu blog. Bon 2008!)
Ei guapissim, que passis una molt bona sortida i entrada d'any!!!!!
Gaudeix molt però amb "cuidadu" eh :-P
Petonasos i bon any!!!!!!
Jo fa temps que em vaig donar de baixa de l'església. Em van batejar 'per si de cas', però para de comptar. Trobo respectable creure en Déu, que cadascú cregui en el que vulgui, però no que es facin les coses que es fan en el seu nom, ja que els qui ho proclamen són els de l'església, i amb la conya de que porten la paraula de Déu, ja m'explicaràs tu. La religió és una cosa. L'església una altra.
Publica un comentari a l'entrada