Tocava missa multitudinària, a l’escola de tant en tant en feien alguna.Al meu costat, a penúltima fila, hi seia en Jaume, a casa seva l’obligaven a anar a missa i se la sabia de memòria. L’anava recitant al mateix temps que el capellà.
A l’ultima, de fila, hi havia el professorat, just darrere nostre. Arribava l’hora de combregar, vam aixecar-nos, vam fer cua, elcosdecrist, treure la llengua i tornar al banc.
Com moltes altres vegades, aquell dia, havien fet curt d’hòsties, solució, partir les que hi havia en quarts i ja em teniu tornant al banc amb el meu quart d’hòstia a la boca. Representava que llavors havies de resar o donar les gràcies o... jo què sé. La qüestió és que allà de genolls en Jaume em mira, treu la llengua amb el seu quart i molt fluixet em diu:
- Tio, m’ha tocat la cama dreta
Jo em moria de riure, però no podia amb els mestres darrere. Vaig tapar-me la cara amb les mans, vaig acotar el cap`i vaig fer veure que resava molt... concentrant-me... no riguis... no el miris... respira fons...
Vaig aixecar el cap, centrat, controlat, tranquil. Ell reblà:
- Sort que li han tret la sandàlia
La riallada la va sentir tothom, el “Casanovas fuera!” també i les dues bufetades que em va fotre la mestra les vaig sentir especialment jo.
Entrades
8 comentaris:
Ostres! quins records això de la missa obligatòria al cole... ja gairebé no recordava tot el ritual de la comunió, el gust de la hòstia i aquells minuts de "pregària" en silenci...
En fi, va ser acabar l'escola i no tornar a cap més missa.
De petit ja la liaves? No si ja s'intuïa que de gran series un pocavergonya!
Escolteu, aquest comptador que teniu aquí a la dreta, és el temps que li queda de vida al blog? Com és això que té data de caducitat? L'altre dia em vaig descuidar de preguntar-ho.
No senyor, jo era molt bon nen de petit, és la vida que m'ha dut fins al que soc ara.
Aquest comptador de la dreta indica el temps que li falta a l'Adrià per fer 40 anys. Un cop això hagi passat no sabem que li passarà al blog.
mhas fet riure i mhas fet recordar. curiosa combinacio. petons
Hosti, jo tambe he viscut unes escenes similars, jo també soc de col.legi de capellans.
x tractar-se d'una missa és prou divertit...jo recordo les misses prèvies a la comunió...després ja no van haver més!
no actualitzes? esperava trobar mes histories divers muaaaa
Ja, ja, se'm salten les llàgrimes de riure, i com que estic a la feina m'he d'aguantar !!! Tu i el Jaume devieu ser uns bons trastos
Publica un comentari a l'entrada