dilluns, 6 de juliol del 2009

Torracollons


A veure, U2 ve a Barcelona a engegar la seva gira mundial, fent-hi dos concerts que han d’haver reportat a la ciutat uns ingressos considerables a part d’una publicitat a nivell mundial brutal. Segur que a més la gent que va anar als concerts, els periodistes que el van seguir, els policies que el controlaven van fer consum i despesa als comerços i bars del barri. Tenir un gran equipament al costat de casa dóna molts avantatges, prestigi i vida a un barri. Aquests beneficis, molt de tant en tant, comporten algun inconvenient.

Hi ha vegades que les autoritats haurien de poder engegar a pastar als veïns que truquen per queixar-se i aquesta hauria de ser una d’aquestes vegades. Per què una part de la bona imatge que havia donat la ciutat se n’ha anat en orris per culpa de quatre, i molt probablement el següent concert que hagi de programar Dr. Music s'hagi d'anar a veure a València o Saragossa. Llavors el mateix que ha trucat per queixar-se del soroll també trucarà per queixar-se que ja no es fan concerts i que el seu veí ha hagut de tancar el bar.

I això em recorda al veí torracollons que, havent llogat una bonica casa al costat del local dels diables, el dia del correfoc de la festa major trucava a la policia local per queixar-se que fèiem soroll.

I ja em perdonareu, però és que s’ha de ser burro de queixar-se i molt més de fer-ne cas. I no dic que els veïns no tinguin dret a dormir o a veure la televisió tranquils. Però hi ha vegades que un ha de saber aguantar-se.

1 comentari:

Núr ha dit...

Ho vaig sentir i em va semblar vergonyós. Avui dia la gent té molt poca paciència i molt poc respecte envers els altres. La frase aquella de «La llibertat d'un mateix s'acaba on comença la llibertat de l'altre» ha digi-evolucionat a «La meva llibertat no s'acaba i punt!».

La gent, a part de ser una torracollons, té uns testicles de toro que fan por, redéu!