Hem anat a la manifestació. Jo ho he fet convençut, pensant que havia de ser una de les grans, com la de la guerra o la del trasvassament de l’Ebre.
Ens hem esperat més d’una hora a que comencés a caminar, cansats d’esperar hem sentit que deien que la capçalera ja havia arribat al final, no m’ho creia. Hem fet marrada i hem anat directe a Via Laietana. Tot ple, però almenys allà s’avança.Baixem cap a mar, ni un sol insult, ni una mala paraula.
Els lemes, els de sempre:
in, inde, independència
boti, boti, boti...o segui, segui, segui...
Els mossos protegeixen la comissaria de Laietana.
Arribem al final, manifest, aplaudiments i cap a casa.
Tornem per allà on hem vingut. I anem trobant de cara els diferents grups.
Primer CiU i les JNC. Els grans criden Montilla dimissió, els petits independència. Algú enceta un Visca la terra! Contesten dos. Evidentment no hi ha visques a Terra Lliure.
A continuació ERC i les JERC deixant una separació de més d’un centenar de metres. Criden independència i esbronquen els sindicats quan hi passen per davant, això també ho hem fet nosaltres.
Un altre centenar de metres, IC encapçalat per una furgoneta amb altaveus Volem rodalies! Un porta una pancarta CiU + PP= Desastre. Un que és a la vorera l’increpa, ja t’ha donat permís en Montilla per venir?
Més enrere les CUP, Acció Catalana i potser algun més.
No anem bé.
No m’ha agradat que els partits polítics hagin fet servir la manifestació com a acte de pre-campanya.
Si no som capaços de fer una manifestació unitària per reclamar el que és nostre tanquem la paradeta.
Si hem de posar metres entre els partits per no barrejar-nos, no tenim futur com a poble.
Per què no hi va haver cap crit en contra de la Magdalena Álvarez? Per protegir qui? El PSOE?
I per acabar reflexions sobre la independència extretes de veure la manifestació:
Per CiU la independència és una cosa que s’ha de passar amb l’edat.
Per el PSC una idea que només pots tenir si ja t’han jubilat.
Per ERC un objectiu que disminueix amb el poder.
Per IC indepen... què?
Per el PP allò en què els catalans no es posaran mai d’acord i per això riuen.
Els catalans ja fa temps que hem confós el seny amb la covardia. Això sí, molt cívics.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
3 comentaris:
Jo hi voldria haver anat però em va ser del tot impossible i això que no m'en perdo cap de manifestació, tot sigui que cridar i esbroncar als politics que no saben fer la seva feina.
Però saps, no ets l'únic a qui he notat decepcionat per aquesta manifestació, on està l'esperit de cacerolada que hi habia fa uns mesos???
Certament, els catalans ens estem, no se com dir-ho....fent grans i carques???
Que passis molt bon dia!!!!
Molta gent, poc consens... El mal de sempre...
No sé mai si m'escriu d'aquí o de "sota el mugró", i és hora d'ara que vaig de l'Adrià a la Marta passant per tu i... O sigui, que jo tampoc vaig anar a la mani, i perquè no em donava la gana anar al darrera de ningú, que només ens volen quan els interessa. Jo també sóc de la cassola i a foradarla fotent cops, les revoltes, les de casa, cop de bastó!
Publica un comentari a l'entrada