divendres, 22 de febrer de 2008

RELATS CONJUNTS


Tot va començar quan en Joan va trobar feina en aquella oficina de Barcelona. L'edifici estava just al centre, allà on els turistes japonesos aconsegueixen una fotografia perfecta, excepcional, única... idèntica a la que han fet milers de compatriotes seus en dies anteriors.

Pel tipus de feina que feia en Joan es passava el dia amunt i avall, pels carrers de ciutat vella i, fins i tot, de l'eixample. Quan tenia ganes d'anar al lavabo entrava al primer bar que trobava, demanava un tallat, entrava al wc, s'asseia a la tassa i es posava a llegir el diari que sempre portava sota el braç.

Ineludiblement un cop havia acabat el que estava fent (no cal especificar) se n'adonava que no hi havia paper higiènic. Aleshores, amb el cabreig normal que comporten aquestes situacions, feia servir un tros de paper de diari.

Al cap d'un temps, a en Joan, va plegar de la feina i va deixar aquesta pràctica. El mal, però, ja estava fet. Un dia mentre es dutxava va veure la seva esquena reflexada en el mirall i el que va veure el va deixar petrificat.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Jejejej...Vés a saber si algun full de diari portava una llavor i...
Molt bo!

XeXu ha dit...

No es pot negar que és original, però amb una mica de mala baba, no?

Núria ha dit...

Quin patir, tant de lavabo i diari... i que estrany i original!

zel ha dit...

Sort que el paper el va deixar una empremta amb sentit, imagina que fos un poti poti!!!!