diumenge, 23 de setembre de 2007

Sorolls

L'altra dia tard, de matinada, va començar una pel·lícula. Una nena roseta anava a l'habitació de son pare perquè havia sentit un soroll. El pare, en pilota picada, li preguntava quin soroll i ella responia: el soroll que fa algú quan no vol fer soroll.

Aquesta escena va fer-me pensar (cosa estranya) en que hi ha sorolls que ens situen en una franja d'edat. Vull dir que el fet d'identificar-los ens marquen generacionalment. Són sorolls que ens porten directament a quan érem petits.

Aquí van els meus sorolls:

1- El xiulet del cap d'estació.
2- La màquina d'escriure (amb el ping quan el carro arribava al final)
3- La sirena de la Porcellana de Montgat.
4- El xiulet de l'esmolet.
5- El TIC-TAC del despertador a sobre la tauleta de nit.

La proposta és que l'Adrià per començar en posi cinc més i qui vulgui fer-ho al seu bloc ens ho indiqui i si no afegir-los als comentaris. Els sorolls aniran variant en funció de l'edat de cadascú. També pot ser curiós endevinar l'edat en funció dels sorolls de la infantesa.