Trenta-nou

El primer dia de l'últim any és un dia diferent. Et lleves al matí i esperes la trucada de la mama i el papa, ells, com la tieta, mai no se n'obliden. Ella, la tieta, et trucarà una mica més tard (no vol fer quedar malament els pares). Més tard aniran caient els altres, sogres, tiets, cunyats i nebots i potser algun cosí. Els amics t'envien missatges al mòbil pretesament graciosos: kda dia + vell o tres tretzes avui no et llevis. Tu en grabaràs un per anar responent on dirà Gràcies, un petó.
Al veure tantes trucades els companys de feina començaran a sospitar, evidentment no hauràs dit res per que se n'adonin tard i hagin de correr. Ells també a mesura que corri la veu t'aniran felicitant. Pagaràs els cafès de la màquina i fins i tot alguna capsa de galetes. Arribarà aquell moment del dia en que amb algú o altre parlareu de que el dia de l'aniversari, a aquell que fa anys, li haurien de donar festa a la feina.
Arribaràs a casa a la tarda i trobaràs el regal que els de la guarderia li han fet fer al nen i malgrat tot et farà il·lusió.
El sopar serà especial, fins i tot hi haurà un després de sopar. I així hauràs passat El primer dia de l'últim any. Content, cansat te n'aniràs a dormir. Possiblemant abans encendràs aquest cigarret que havies de deixar i pensaràs que abans del 40 has de fer moltes coses.

Mentrestant l'amic mal parit, t'escriurà un post al bloc i et penjarà una cançoneta per que et posis tonto.

Per molts anys.